Cultura Audiovisual; curs 2020-2021 ; ins Ernest Lluch; prof. J. Lozano
Del cinema
La projecció es crea a
partir de la transmisió de llum a través d’imatges transparents de cel·luloide,
els fotogrames.
Les imatges són creades de
forma successiva mitjançant una càmera carregada amb cinta cel·lulòsica
fotosensible amb sals de plata que va rotant entre dos eixos, un amb una bobina
de cinta neta i preparada i l’altre on es va bobinant la cinta ja exposada a la
llum. La rotació no és contínua. Va fent parades intermitents i successives per
poder rebre l’impacte de la llum i crear la imatge, anomenada fotograma.
La llum, en arribar a la
superficie fotosensible, hi produeix una reacció química d’ennegriment. On no
arriba no es produeix aquesta reacció. De manera que les parts il·luminades
queden fosques i les no il·luminades, clares. Això és al contrari del que veiem
a la vida real, on les parts il·luminades són més clares i les no il·luminades
més fosques, de manera que la imatge obtinguda té la llum a l’inrevès. Per això
l’anomenem negatiu.
El negatiu obtingut es
banya amb líquids per aturar el procés fotosensible i que pugui rebre
llum. Posteriorment es passa sota un
feix de llum contra una nova cinta, on les imatges quedaran positivades.
Per veure la cinta de
cel·luloide es fa servir un projector: una màquina on es carrega la bobina de
cinta, també entre dos eixos, també en successió intermitent, i es passa per
davant d’un focus de llum potent fins a una lent amplificadora. El feix de llum
atravessa la imatge i la transporta fent-la més gran fins que troba una
superficie on queda projectada. Aquesta superficie acostuma a ser una tela
blanca i llisa, sense ombres, i rep el nom de pantalla. També pot ser una paret
blanca llisa.
La il·lusió de moviment es
crea a partir de la projecció individualitzada de cada fotograma (frame)
sobre la pantalla. Això és gràcies a un mecanisme anomenat “creu de malta”, en
anglès “the Geneva mechanism” o “maltesse Cross” que facilita que cada imatge
s’aturi durant un instant molt ràpid.
Exemple: https://www.youtube.com/watch?v=v2bKGXH9oys
Exemple 2: (explicació) https://youtu.be/Le-PVXUCl0M
La vel·locitat a la que
s’aconseguia la imatge al començament, degut a la sensibilitat de les sals de
plata, era menor que quan es va refinar el procés. Això feia que s’obtinguessin
menys imatges i per tant que la vel·locitat de reproducció fos menor, de entre
16 i 24 fotogrames per segon. Quan posteriorment aquestes pel·lícules eren
posades en màquines més ràpides (de 30 o més fotogrames per segon) donava la
sensació que les pel·lícules antigues havien estat filmades més depressa o que
la gent hi corria més. Aquesta sensació era falsa i produïda per una màquina no
apropiada per la projecció.
Actualment es procura reproduir
en les vel·locitats originals. També digitalitzar les còpies i, quan es
possible, interpolar-hi imatges a través de IA’s (Intel·ligències Artificials).
A vegades s’acoloreixen.
Exemple: Louis Lumiere,
batalla de boles de neu de 1896 acolorida i en 4k gràcies a la interpolació
feta per IA: https://twitter.com/JoaquimCampa/status/1311391615425093634?s=20
Notícia relacionada: https://es.gizmodo.com/una-ia-transforma-una-batalla-de-bolas-de-nieve-de-1886-1845297742
El naixement del cinema:
Una curiositat tecnològica al
començament:
El 28 de desembre de 1895
es projecta, al Salon Indien de Paris, “l'arribada del tren a l'estació de la
ciutat”, dels Germans Lumière, considerat el naixement del cinema (després dels
precursors: llanterna màgica, tamàtrop, fenaquistoscopi, zoòtrop,
praxinoscopi..). Els germans Lumière mostren en sessió pública i sobre pantalla gegant el darrer avenç
tecnològic, que incloïa pel·lícula perforada i mecanisme d'avanç intermitent
(Edison i Dickson, 1890).
La imatge en moviment com
a curiositat i una fi en sí mateixa digne de pagar per ser vista: fets i
imatges quotidianes.
ex. dones sortint de la
fàbrica, 22 març de 1895
https://archive.org/details/LaSortieDeLUsineLumireLyon
ex. el mar (1895)
https://archive.org/details/LaMer_726
ex. Life of an American
Fireman (1903) Edwin S. Porter; Thomas Edison.
https://frametrek.com/catalog/life-of-an-american-fireman-1903/
Model per escultura (Oksar
Messter, Alemanya, 1903)
https://archive.org/details/silent-akt-skulpturen-studienfilm-fr-bildende-knstler
Aqusta és una obra
documental pròpia del cinema pre-codi https://en.wikipedia.org/wiki/Pre-Code_Hollywood , sense censura sobre la nuesa.
A les pel·lícules ben
aviat s'hi afegeix música d'acompanyament amb músic/s en directe. Al
començament per omplir el silenci.
Des d'inici es fan sevir
plans i composicions fotogràfiques. La fotografia i el teatre eren estàtics,
damunt un escenari, de manera que les primeres pel·lícules també ho son.
Explicar històries
Un cop superada la novetat
caldrien al·licients: explicar històries. Font: la literatura. Temes: contes
clàssics, històries curtes, històries fantàstiques (ciència ficció: Jules
Verne..).
Influència del teatre: es
contracten actors (amateurs primer, professionals després) per representar
papers. Es van incorporant elements del teatre: decorats, vestimentes..
Ben aviat es mira
d'introduir el color acolorint les cintes un cop filmades. Tècnicament no era
encara possible la imatge en color.
A mesmerian experiment , George Melies
https://archive.org/details/A_Mesmerian_Experiment
Cinderella George Melies 1899
Coquelin al Cyrano de
Bergerac (1900)
https://archive.org/details/silent-cyrano-de-bergerac
George Melies; Viatge a la
lluna (1902)
https://archive.org/details/silent-a-trip-to-the-moon
Vint-mil llegües de viatge
submarí, 1907, Georges Melies
https://archive.org/details/silent-20000-leagues-under-the-sea
També es va avançar en les
possibilitats que oferia el nou mitjà
ex. Segundo Chomón
Les papillons japonaises SEgundo Chomon
https://archive.org/details/LesPapillonsJaponais
ex. G. Meliés: The one-man
band (1900) -l'home orquestra.
https://archive.org/details/LhommeOrchestre
Tècnicament: format
quadrat, càmera estàtica, pla general. Si la càmera es mou és perquè es troba
sobre d'un vehicle. Per exemple un ascensor:
Escena des de l'ascensor
de la Torre Eiffel. James H. White, 1900.
https://archive.org/details/silent-scene-from-the-elevator-ascending-eiffel-tower
El llenguatge evoluciona
per les necessitats que van apareixent. Es creen els canvis de pla per destacar
elements. Posteriorment el canvi de pla serà usat amb finalitat narrativa a
través de la edició de la cinta (tallant i unint fragments d'acord amb la
història).
Es combinen posicions de
càmera estàtica.
La música es fa servir per
fer més intensa l'experiència visual i amplificar les emocions.
Una de les primeres
pel·lícules amb un primer pla:
The little doctor and the
sick kitten (1903) George Albert Smith
https://www.youtube.com/watch?v=Lpit_5hQK4w
La primera pel·lícula amb
pla panoràmic
El gran robatori al tren;
Edwin S. Potter 1903. Inagura també el gènere del western.
https://frametrek.com/catalog/the-great-train-robbery-1903/
De les primeres amb la
càmera en moviment.
The passer-by , 1912,
Oscar Apfel
https://archive.org/details/silent-the-passer-by
El naixement del llenguatge
cinematogràfic
L'edició i la successió de
plans seguint un guió i una narrativa, combinant diferents tipus de pla (curt,
llarg, general, americà..) que acompanyen els fets es converteixen en un
llenguatge propi.
L’evolució de llenguatge
portarà a situacions com la següent: un diàleg entre dos personatges: pla
americà parla un, primer pla parla el segon, primer pla del primer un altre
cop, primeríssim pla de nou al segon enfatitzant l'emoció i potser destacant
algun detall com ara les mans.. Això ja és llenguatge cinematogràfic, i neix
entre 1910 i 1920.
Al cap de pocs anys,
doncs, el llenguatge ha evolucionat prou com per què comencem a tenir els
primers llargmetratges, amb varietat de gèneres que van de la comèdia (buster
keaton, charlie chaplin, harold lloyd..), a la fantasia, el western, la
representació d'obres literàries o les gestes històriques. Cecil B. De Mille o
D.W. Griffith són dos dels més grans directors de cinema de l’època, que va
creant les primeres estrelles, com Douglas Fairbanks (“l’home de les mil
cares”), Gary Cooper, Gloria Swanson, Rodolfo Valentino, Buster Keaton (“cara
palo”)...
Animació
L’aparent existència de
moviment per objectes inanimats també arriba al cinema. Quan aquests objectes
són dibuixos arribem al que seran els
dibuixos animats.
Lightning sketches (1907)
https://archive.org/details/silent-lightning-sketches
A fantasy, Emile Cohl,
1908
https://www.youtube.com/watch?v=nyTYNZUd3hQ
Exemple d’animació:
l'Hotel elèctric , Segundo Chomón, 1908
https://archive.org/details/silent-lightning-sketches
Exemple de dibuixos animats: la "Primera pel·lícula de dibuixos animats". Gertie the dinosaur (1914) blanc i negre sense la partitura original.
https://www.youtube.com/watch?v=TGXC8gXOPoU
L'elefant blanc d'en
Charlie (1916)
https://archive.org/details/silent-charlies-white-elephant
Exemples:
Alguns exemples de
diferents gèneres entre 1910 i 1920:
Comèdia: Buster Keaton
Coney Island , 1917
https://archive.org/details/silent-coney-island
Drama històric:
D.W.Griffith Intolerància,
1916
https://archive.org/details/INTOLERANCE_201407 (blanc i negre, muda)
https://archive.org/details/BillSpragueCollection-Intolerance-1916-PublicDomain (amb música i el color original , pero una mica pitjor de resolució)
https://youtu.be/-zzXYPJAGkg?t=1 (blanc i negre en sèpia; música no sé si original; millor resolució)
https://youtu.be/SyqDQnoXa70?t=1 ( en color original i alta resolució. Excel·lent qualitat però incompleta pel que fa el metratge. La música és d'orquestra, molt tremenda, desconec si es tracta de la partitura original)
https://youtu.be/vgylj-1tzBQ?t=1 (color original i amb partitura no sé si original) Aparentment aquí està completa pel que fa al metratge. Compareu les diferents versions però crec que aquesta és la que recomanaria de veure.
En poc més de 20 anys des
del seu naixement, el cinema ha progressat moltíssim:
Exemple de comèdia:
harold lloyd, El hombre mosca, 1923
https://vimeo.com/104708969 blanc i negre, amb partitura i qualitat bona
https://www.youtube.com/watch?v=V-XZWZVVhvQ blanc i negre amb partitura i qualitat bona. La partitura és posterior. Carl Davis, l'autor, va néixer el 1936. Sembla una mica retallada a nivell de format.
Feina per les festes de nadal:
Mireu les pel·lícules dels vincles d’aquest document.
Després:
·
compareu
la durada dels diferents films
·
compareu
el nombre d'escenes
·
captureu
les imatges principals/culminants de les escenes (si les identifiqueu) i
identificar-ne el o els criteris de composició visual si és possible. Mínim de
20 imatges de una o diferents pel·lícules. Per fer-ho, des del reproductor VLC,
tecla [shift] + [s].
·
Quina
història s'hi explica a cada pel·lícula?
·
Què
trobes en comú en els exemples donats del període 1900-1910?
·
Què
trobes en comú en els exemples del període 1910-1920?
·
Quins
canvis observes al període 1910-1920 respecte el període anterior (1900-1910)?
·
Podries
identificar quants i quins canvis veus entre pel·lícules com El hombre mosca
(1923) i els dos períodes anteriors mencionats?
